VIURE AMB PRESSA

Crec que l’única cosa que m’he pres amb calma a la vida ha estat néixer. Ho acrediten set hores de part de les quals la meva mare encara se’n recorda. De fet, no perd ocasió de comentar-ho a cada reunió familiar! Això sí, afegint que, a banda d’anar a la meva ja abans de venir al món, tenia un cap de la mida de l’Estadi Comunal.


Poc després ja vaig començar a córrer. Tenia pressa per menjar, per aprendre, per parlar. Després vaig tenir pressa per anar al col·legi, fer amics, fer la comunió... Pressa per tenir 18, pressa per voler provar-ho tot i a tothom! pressa per conduir, per viatjar. Pressa per viure!

Després volia tenir 20 anys i tenia pressa per independitzar-me, pressa per canviar de pis, de feina, d’amics i de xicot. Més tard volia arribar als 30, i vaig tenir pressa per tornar a estudiar, per tornar a enamorar-me, pressa per tornar a tenir xicot i per voler desempallegar-me’n! Pressa, pressa, pressa...


Camino de pressa, penso acceleradament, parlo ràpid i quan dormo, somio que corro intentant arribar no sé on. He resolt que el que dec tenir, al cap i a la fi, és pressa per desaccelerar el temps...


Em demano on et pot portar anar tan ràpid per la vida i també em demano com collons es fa per no anar-hi... Tot plegat va ràpid: la tecnologia, els canvis, les relacions (de la barra de la disco al llit, sense passar ni pel guarda-roba), els casaments i els embarassos (abans era de penalti ara ens fa por que no ens fecundin abans dels 35!), el ritme laboral i la feinada doble que t’has de treure per la meitat de sou, l’empitjorament d’aquest invent anomenat crisi, els llums nadalencs encesos un mes abans, les rebaixes avançades, les ofertes de menús de Cap d’Any bombardejant l’e-mail quan encara estàs paint el dinar de Meritxell, els comiats laborals, les amistats a través del Facebook...


Tot va ràpid! Fins i tot la meva gata està estressada (en serio, m’ho ha dit el meu veterinari!). Sort que ara bé Nadal i entre sopars, regals i trobades d’última hora, amb presses i sempre deixant-nos quelcom per fer, en lloc de matar el gall, com diu la cançó, potser millor que li donem un Valium i el deixem viure, pobret!

Publicat al Diari Obert (Diari d'Andorra) el 16/12/2009