SOLTERS

He començat l’any aprenent a “liar-me” cigarretes i no sé si acabaré fent obres d’autèntica enginyeria industrial d’aquests xurros que tinc entre les mans, després de passar-m’hi més de 10 minuts intentant-ho. Tot això ho explico perquè quan creia tenir clar que, aquest Nadal se’m presentava com sempre, sobrecarregat, sobrevalorat, ple de felicitacions via sms, retrobades d’aquelles “per quedar bé”, consumisme descontrolat i empatxos nadalencs, la única cosa coherent que se’m va ocórrer fer, va ser encendre’m una cigarreta després d’un any sencer sense fumar (gilipolles!) i empassar-me, de cop, el fum i la mala llet.

No ens enganyem també vaig voler trobar un motiu prou decent que m’exculpés d’haver recaigut en el vici i encendre’m una cigarreta en honor a la hipocresia nadalenca imperant, em va semblar un, amb prou pes. Passar el Nadal és un tràmit merament transitori, que cadascú supera com pot. I quan pensava que ja res podia sorprendre’m aquest Nadal, m’he tornat a equivocar. La majoria treballa, alguns fan vacances, hi ha qui viatja, qui ho passa en família o amb amics, o sòl. I no ens oblidem d’aquest sector de la població, digne d’estudi, per imprevisible, espècimen protegit i cada cop més abundants, que són els solters/eres.

Quina aventura passar el Nadal solter/a! I quina aventura el saber que, ara, a part de portar un rètol al front que sembla que digui “bitxo raro”, ho podem proclamar als quatre vents, sentir-nos orgullosos i aixecar el dit anular de la mà... tot ensenyant un anell ben maco que estandaritza la nostra situació i col•lectivitza el nostre estat de “nena va! que se t’està passant l’arròs”, o “nen! que no em faràs pas àvia, tu!”.

Si no ets prou conscient de la teva situació, ara pots cridar-li al Món sencer que te la bufa i que a més, portes un anell que et dona total impunitat (i crec que també superpoders), per dir-li a tothom que ja no ets un pària social i que ara és guay-cool-fashion-xulo ser solter! Valga’m Déu!! Amb el que m’agradava a mi iniciar les converses amb els possibles rotllets, dient que era soltera i que, a més, tenia molta mala llet...ara només hauré d’aixecar un dit.

L’invent és d’un il•luminat suec que es va veure afectat per una onada de fred polar i que, probablement, mai s’ha menjat un rosco decent a la seva època de solter. Així que tot passa per convertir l’estat en una moda, regalar el giny a uns quants coneguts i apa! a triomfar venent un anellet platejat i turquesa que ja el podien haver fet de diferents tonalitats, dic jo!. A saber, vermell pels solters “ni te m’apropis, que mossego”, verd pels “via lliure, avui la meva dona no ha sortit”, taronja pels “només vull sexe, gràcies”, daurat pel “a la cinquena copa que em paguis, m’ho penso”...

Ja que inventem...fem-ho bé! Hem passat de ser solters reconeguts, solters d’or, solters buscadors, solters feliços, solters agobiats de ser-ho i solters per un dia, a ser SOLTERS, així en majúscula, i a sobre, ara portem un anell que ens identifica, com si fóssim animals. El més increïble de tot, és que ho hem permès, ens agrada i ens el comprem. Penso “liar-me” una altra cigarreta i aixecar el meu dit anular, totalment nu, a la salut de l’inventor del “singleringen” perquè li quedi clar el què en pot fer del seu invent.


Publicat al suplement "Diari Obert" del Diari d'Andorra el 21/01/2009