A UN PAS... DE FER RES

No fa gaire em fumava una cigarreta al carrer, i tot i ser fumadora, ex-fumadora i reincident mai m’ha agradat llençar les burilles a terra i vaig celebrar la instal•lació de papereres amb petits contenidors per apagar la cigarreta i llençar-ne la burilla a dintre. Quelcom de ben fàcil, que va tardar anys en veure’s als nostres carrers. Mentre fumava, al meu costat s’hi estava un noi fent el mateix que jo i que, un cop exhaurida la darrera pipada, va agafar la seva cigarreta i la va llençar a terra tenint a un pas la paperera en qüestió.




A risc d’ofegar-me, perquè encara no havia expulsat el fum, se’m va escapar un “guarro!” que va sentir el noi i crec que sis persones més que passaven per la vora.
Sé que “guarro” no és gaire català, però a mi sempre m’ha semblat més contundent que no pas porc o brut i la sang aragonesa que porto, quan bull ho fa en castellà, que hi farem.



Tot plegat no deixa de ser més que una anècdota mundana que m’hauria de fer entendre que o bé em callo o qualsevol dia em trencaran la cara, però això de no callar-me també deu ser culpa de la sang manya (o com diu ma mare, de ser “cagada al meu pare”). I veient amb la facilitat que tothom callem davant de tot el què succeeix al nostre voltant, el noi va pagar (a part de ser un “guarro” de veritat), les meves ganes de no continuar fent-ho, això de callar.



Estem a un pas de que la crisi es resolgui, segons diuen i a un pas d’assolir els objectius. A un pas de canviar comportaments, pensaments i actituds que, hem comprovat, no funcionen. A un pas de solucionar errors o de rectificar decisions presses en un moment poc afortunat. A un pas de replantejar-nos la manera de viure, el ritme frenètic que portem i si les exigències imposades culturalment i socialment són les què de debò ens fan feliços....sempre estem a un pas.



Però de ben poc val tot plegat si fem com el noi de la cigarreta, que tot i tenir la solució a un pas, va obviar-la i va optar per no esforçar-s’hi gaire.


Eva ÀLVAREZ (Publicat al Diari Obert - Diari d’Andorra - el 13 d’octubre de 2010