SALSEJA'M

“Un-dos...tres ( ), cinc-sis....set ( )” Estranya manera de comptar, oi?. Per ballar SALSA en la seva forma més elemental, es segueixen els quatre cops de la música, però només s’executen tres passos, cada un de la mateixa durada del cop. El cop restant es pot incorporar al pas anterior (el que resulta un compte ràpid, ràpid...lent) o bé s’afegeix un moviment de filigrana.

Tant tecnicisme potser és aclaparador i he pogut comprovar que si t’aprens el “un-dos...tres (pausa), cinc-sis....set (pausa)” i li poses molt de “morro”, ballar SALSA intentant encaixar decentment una sèrie de passes, mirant de no trepitjar el company i arrimant-se el just i necessari a l’altre...pot esdevenir un curiós sistema per gaudir profundament de la vida.

Així, com sona! La SALSA pot ser una bona alternativa, pels que no estem preparats psicològicament per practicar un esport extrem, o un esport d’esforç, o un esport divertit, o, simplement, per practicar esport. Tampoc no tothom és aficionat a apuntar-se a un “gim-spa-fashion-mira que mona que vaig”, on la cultura als brots de soia i les begudes energètiques van de la mà de un tal Pilates que no sé que fa amb unes el•líptiques, per trobar la quadratura del power-plate i et teletransporta a un spinning-stretching-walking món, on et pugen les cardio pulsacions a tropemil...

Coi!! No fa gaire temps, es pedalejava a sobre d’una bici i, com a molt, feies “step” (que era lo més anglès, que sabies de vocabulari gimnàstic) Ara, amb la febre: “Merda, se m’ha encongit el bikini!”, no hi ha més remei que moure’s, de la manera que sigui i una excel•lent opció podria ser anar a la feina marcant un pas salsero: “un-dos...tres (saludo al veí), cinc-sis....set (creuo el pas de vianants)”.

Segur que se’ns posaria a tots/es el cul ben al seu lloc i l’ànim, potser també. Perquè el que té la SALSA és que, a Versalles, on es ballava la “contrandanse” (que desprès va passar a la Cort espanyola, i d’allà al Carib, durant la colonització), amb pinzellades dels ritmes africans que els esclaus imprimien als seus rictus religiosos, amb un xic de versió criolla procedent de la immigració d’ Haití a Cuba, sap de què va això de moure el cos i moure’l bé, aportant una bona lliçó vital de com utilitzar-lo per quelcom més que per lluir-nos.

I qui no s’ho cregui que s’atreveixi a comprovar-ho... “un-dos...tres ( ), cinc-sis....set ( )”.


Publicat al suplement "Diari Obert" del Diari d'Andorra el 03/06/2009