LA TORNADA

L’any, no només comença a comptar des del 1 de gener, què va!. L’any comença a partir de...ja! 3...2...1....i....Tornem-hi! El final de les vacances, per alguns, sempre ve acompanyat d’una topada contra el dur mur de la tova i coneguda quotidianitat. Per d’altres, ve de la mà d’una realitat mundana que els fa tornar-se a sentir, els agradi o no, peces del mateix engranatge. I per uns pocs, el final de les vacances dels uns, suposa l’inici de les pròpies. Com moltes altres coses a la vida, quan tot acaba, tot comença.

Tot torna a “funcionar” de nou. Horaris establerts, normes pactades, àpats programats, els nens a escola, projectes a sobre de la taula del despatx, matricula al gimnàs, sopars de retrobada... I què hem fet aquest estiu? Brasil, Menorca, Zanzibar, Nova York, Eivissa, Egipte, L’Estartit, Miami (el d’aquí la vora, eh??) Déu n’hi do! Doncs si que ens ha tractat bé la crisi, no?. Alguns ens hem quedat a Andorra (principalment perquè ens apassiona “pencar” a 34º a l’ombra i no som res si no vivim “a fondo” totes i cadascuna de les festes majors d’aquest País i així hi ha un 0,2% de representació andorrana).

Hi ha qui torna amb les piles recarregades, la pell bronzejada, la ment oberta, algun bebè encomanat i moltes picades de mosquits. O, amb la bateria del MP3 exprimida, vermell/a com una llagosta, la ment plena de nens, flotadors i “Annaaaaaaa, no llencis sorraaaaaaa a la senyoraaaaaaa”, el regust d’algun flirteig d’estiu , i amb la llista al cap de tots els mètodes anti-insectes existents al mercat. Tambè hi ha qui torna més estressat del que va marxar!, quina putada!! Encara que les cues de l’Expo i el patiment a Pekín no han facilitat les coses. Una mica de tot.

Ànims! Que un cop adaptats a la rutina i complaent existència, la nostra Patrona (a alguns, que no a tots) ens regala tres dies més per fugir-ne.

Publicat al suplement "Diari Obert" del Diari d'Andorra el 10/09/2008