APROFUNDIR

Un dia em van explicar que sintetitzar és un art i em sé d’algú que estaria ben contenta amb mi, si una servidora sabés aplicar aquest art, als seus escrits...però també em van dir que per saber sintetitzar com cal, prèviament s’ha de saber aprofundir. Que una cosa sense l’altra no és possible.

Però potser, aprofundir és quelcom que ens està costant un pèl massa esforç, oi? I no estem per esforçar-nos gaire, darrerament. Només cal veure els nostres polítics, les nostres relacions, el nostre entorn, fins i tot, la manera com passem de puntetes per sobre del què ens preocupa, emmascarant-lo amb discussions supèrflues, petons dels que s’obliden un cop donats i somriures de cartró pedra als veïns. No ens convé aprofundir ni conèixer el perquè. No ens interessa, ens fa por.


Perquè clar, aprofundir no només significa fer-ho amb els altres, ni fer-ho sent conscients de tot quant ens envolta. També vol dir treure’s un mateix capes i més capes d’hipocresia i falsedat, capes de protecció virtual contra les nostres pròpies debilitats i mancances. I això a ningú li agrada. No sé perquè alguns s’han esforçat tant amb les seves disfresses de Carnestoltes, quan si ens ho parem a pensar, anem disfressats tot l’any.


Conec qui critica el casament d’uns amics, tot emmascarant l’enveja que realment sent, perquè no és ella qui es casa. Però no aprofundeix en aquesta enveja. Conec qui s’enfada amb un bon amic perquè fa dies que no es veuen, ja no parlen ni es truquen. Però no aprofundeix en l’enyorança que sent ni li diu que el troba a faltar.


I conec qui de tant tancar-se i passar de llarg per sobre de les coses que li passen, evita tot el que li pugui fer mal, però també, i sense voler, impedeix que allò bo li arribi.


Algú s’atreveix a contemplar la vida des d’una altra perspectiva que no sigui la de simple espectador?. I si decidim que no volem que la vida, simplement ens passi?, o que se’ns passi!! Igual si aprofundim una mica més en tot plegat, ens obrim i experimentem, encetem un curiós i mogut viatge...




Eva Àlvarez


Publicat al Diari Obert el 24 de febrer de 2010