Em fa gràcia la gent (que n’hi ha) que presumeix d’assistir a cada una de les conferències, xerrades, taules rodones, simposis i derivats que es fan al nostre País. Fa molt que no assisteixo a aquest tipus de manifestacions culturals, ni conferències, ni presentacions literàries, ni tan sols a reunions de tupper-ware. Potser és que la incultura més profunda s’ha instal•lat a la meva vida.
Està molt bé això de llegir llibres d’història antiga andorrana, molt bé! I llibres de Proust i Kafka (vaig flipar, literalment, amb “La Metamorfosi”) i poesia del XVI.
Admiro, de veritat, qui es reuneix un dia qualsevol amb el seu grup cultural per debatre sobre la idoneïtat de l’adaptació de la piranya rosa a les aigües del Valira d’Orient i...acaba explicant anècdotes sobre el vol rasant dels coloms de la Plaça del Poble, cagadeta a la solapa inclosa.
Viatjo tant com puc, m’escapo a alguna exposició, miro de no perdre’m cap quedada amb els amics davant una cervesa, vaig a concerts, festivals i representacions teatrals de les que fa la gent de casa nostra, aniré a totes les festes majors que pugui i m’encanta contemplar de prop la vida a Andorra, com passa, com es mou, com vibra i com respira al meu voltant. Si això no és culturitzar-se, i de debò, que vinguin i m’ho expliquin!
Aprenc molt més d’Andorra caminant pel carrer i topant-me amb un Sr. Dos Santos qualsevol, que passeja la seva criatura amb el cotxet, de camí a recollir la dona a la feina (ell no en te, de feina, treballava a l’obra); veient les terrasses dels bars mig buides; al•lucinant amb les cabrioles dels xavals patinant i fent-se petons a l’skate-park de Prat de la Creu, sota l’atenta mirada de l’autoritat policial que, a vegades, munta guàrdia a la porta. Potser per desmantellar una banda organitzada de patinadors, que amaguen algun tipus de substància, anomenada “nociva”, en un doble fons del patí....? A veure, mai us han explicat que els petons i els porros són inherents als nervis i la concentració prèvia als exàmens de fi de curs? Cultura mundana.
Cultura? Penso que el Gran Carlemany, mon pare s’hauria de posar al dia sobre cultura andorrana actual!: arribar molt abans a la feina, plegar tres quarts més tard. Sobre la cultura de no gastar més del què es pugui, o del què es degui. Sobre la cultura de l’overbooking al Servei d’inspecció de Treball per consultes sobre comiats improcedents. Sobre la cultura dels temps que corren, la cultura que no s’explica a cap conferència ni xerrada cultural.
Publicat al suplement "Diari Obert" del Diari d'Andorra el 01/07/2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada