NIT, FAUNA I CRISI

Inevitablement, desprès d’imaginar-nos a tots construint una gran arca per fugir del segon diluvi Universal, les aigües han tornat al seu cabal. Sempre tornen. Tanta aigua ja m’ha anat bé per aïllar-me a casa i preparar els exàmens finals d’aquella carrera que el meu Govern no em va becar (però no he perdut la Fe i l’any proper tornaré a tocar la pera demanant-ho de nou). A l’espera dels resultats, no se m’ha ocorregut res més que organitzar algun que altre soparet i sortir una mica. Bé, també dissimular i fer veure que encara tinc vida social. Impressionant. Tornar a sortir de nit em va transportar al mig del Zoco de Marrakesh. On tot es compra i quasi tot es ven. He comprovat, novament, que si deixes de sortir un quants caps de setmana, no existeixes. Si passes dels 25, estàs de saldo. Si no portes un escot fins al melic i una faldilla per sota de les aixelles, no vas “fashion”. I si surts sola, prepara l’artilleria pesada per fer-li entendre a segons quins individus de l’altre sexe, que tenen un 97% de semblança als goril•les i només el doble de cromosomes que els cucs, així que millor baixar els fums. Aquest deliri de superioritat, també és aplicable a algunes fémines de l’espècie i encara no he entès ben bé perquè, però s’accentua a la nit. Ens assemblem més als animals del que el nostre orgull ens permet acceptar i comptem a les nostres files de noctàmbuls/les amb tota una bona col•lecció de cuques, voltors, fures, lloros i demés espècimens inclassificables. També hi ha qui té complex de gos o gossa i davant una situació comprometedora, el que fa és olorar el contrari i si no pot menjar-se’l o follar-se’l, es pixa a sobre i marxa. No és una mala actitud davant segons qui et sols trobar a la nit, la veritat. Serà qüestió d’analitzar-ho detingudament.


Davant la crisi dels 30, la crisi mileurista, la crisi immobiliària, la crisi del petroli, la crisi dels transports, l’anomenada astènia primaveral (que també té pinta de crisi), la crisi existencial i la crisi de la meva butxaca (aquesta crisi és perpètua), vaig decidir endinsar-me de ple en aquest fascinant món nocturn i a veure què.

Les normes a seguir semblen fàcils. Primera norma: Posa’t mona (arregladeta, pintada, depilada, pentinada, ostres tu!), però que no es noti gaire (ara li diuen “casual”). Segona norma: intenta ser simpàtica, sociable i no tirar-te a la iugular de ningú a la primera i Tercera norma: a la segona copa de vi del sopar, para!!. Sempre m’ha costat, però, seguir les normes.

He comprovat que és indispensable comptar amb un suport econòmic decent per poder passar una nit “normaleta” que inclogui, mínim, un sopar fora de casat i la visita a un o dos locals. També he comprovat que hi ha qui pot comptar amb algun acompanyant d’aquells que ho paguen tot (és una sort, la veritat) i que n’hi ha de dues classes, els desinteressats (en conec un i mig) i els que es pensen que els hi “agrairàs” al final de la nit. Que no s’escandalitzi ningú!, és un fet constatable, així que de ben agraïdes hi deu haver unes quantes voltant pel Món (i els hi funciona!!). A qui, normalment, no li queda més remei que auto subvencionar-se, li deu fer molta gràcia, per exemple, planejar una nit de marxa anant a sopar fóra i després a un concert d’aquests estiuencs organitzats pel Comú, quan la parròquia es fa “treintañera” (que no es salva ningú de la crisi dels 30, ja us ho he dit!). Que es prepari per pagar l’aparcament, (o, en el seu defecte, la multa si aparca on no toca), pagar l’entrada, i pagar-se un parell o tres de cerveses (al “popular” preu de 2,50.-€., el mini got!).

Cost total de l’aventura: uns 50.-€. aprox. Mentrestant, tota una sèrie d’ossets de coloraines, a 60.000.-€ la partida (és que a ells no els afecta la crisi), es pixen de riure des dels seus pedestals privilegiats (que segur que també els hi van permetre gaudir del concert, i gratis!), veient com una colla de persones salten i ballen i paguen i paguen i paguen al ritme de la música. Sort que són ben macos i simpàtics i fan bonic, aquests ossets, eh??, i tot se’ls hi perdona.

Inevitablement, desprès d’imaginar-nos a tots construint una gran arca per fugir del segon diluvi Universal, les aigües han tornat al seu cabal. Sempre tornen. Tanta aigua ja m’ha anat bé per aïllar-me a casa i preparar els exàmens finals d’aquella carrera que el meu Govern no em va becar (però no he perdut la Fe i l’any proper tornaré a tocar la pera demanant-ho de nou). A l’espera dels resultats, no se m’ha ocorregut res més que organitzar algun que altre soparet i sortir una mica. Bé, també dissimular i fer veure que encara tinc vida social. Impressionant. Tornar a sortir de nit em va transportar al mig del Zoco de Marrakesh. On tot es compra i quasi tot es ven. He comprovat, novament, que si deixes de sortir un quants caps de setmana, no existeixes. Si passes dels 25, estàs de saldo. Si no portes un escot fins al melic i una faldilla per sota de les aixelles, no vas “fashion”. I si surts sola, prepara l’artilleria pesada per fer-li entendre a segons quins individus de l’altre sexe, que tenen un 97% de semblança als goril•les i només el doble de cromosomes que els cucs, així que millor baixar els fums. Aquest deliri de superioritat, també és aplicable a algunes fémines de l’espècie i encara no he entès ben bé perquè, però s’accentua a la nit. Ens assemblem més als animals del que el nostre orgull ens permet acceptar i comptem a les nostres files de noctàmbuls/les amb tota una bona col•lecció de cuques, voltors, fures, lloros i demés espècimens inclassificables. També hi ha qui té complex de gos o gossa i davant una situació comprometedora, el que fa és olorar el contrari i si no pot menjar-se’l o follar-se’l, es pixa a sobre i marxa. No és una mala actitud davant segons qui et sols trobar a la nit, la veritat. Serà qüestió d’analitzar-ho detingudament.


Davant la crisi dels 30, la crisi mileurista, la crisi immobiliària, la crisi del petroli, la crisi dels transports, l’anomenada astènia primaveral (que també té pinta de crisi), la crisi existencial i la crisi de la meva butxaca (aquesta crisi és perpètua), vaig decidir endinsar-me de ple en aquest fascinant món nocturn i a veure què.

Les normes a seguir semblen fàcils. Primera norma: Posa’t mona (arregladeta, pintada, depilada, pentinada, ostres tu!), però que no es noti gaire (ara li diuen “casual”). Segona norma: intenta ser simpàtica, sociable i no tirar-te a la iugular de ningú a la primera i Tercera norma: a la segona copa de vi del sopar, para!!. Sempre m’ha costat, però, seguir les normes.

He comprovat que és indispensable comptar amb un suport econòmic decent per poder passar una nit “normaleta” que inclogui, mínim, un sopar fora de casat i la visita a un o dos locals. També he comprovat que hi ha qui pot comptar amb algun acompanyant d’aquells que ho paguen tot (és una sort, la veritat) i que n’hi ha de dues classes, els desinteressats (en conec un i mig) i els que es pensen que els hi “agrairàs” al final de la nit. Que no s’escandalitzi ningú!, és un fet constatable, així que de ben agraïdes hi deu haver unes quantes voltant pel Món (i els hi funciona!!). A qui, normalment, no li queda més remei que auto subvencionar-se, li deu fer molta gràcia, per exemple, planejar una nit de marxa anant a sopar fóra i després a un concert d’aquests estiuencs organitzats pel Comú, quan la parròquia es fa “treintañera” (que no es salva ningú de la crisi dels 30, ja us ho he dit!). Que es prepari per pagar l’aparcament, (o, en el seu defecte, la multa si aparca on no toca), pagar l’entrada, i pagar-se un parell o tres de cerveses (al “popular” preu de 2,50.-€., el mini got!).

Cost total de l’aventura: uns 50.-€. aprox. Mentrestant, tota una sèrie d’ossets de coloraines, a 60.000.-€ la partida (és que a ells no els afecta la crisi), es pixen de riure des dels seus pedestals privilegiats (que segur que també els hi van permetre gaudir del concert, i gratis!), veient com una colla de persones salten i ballen i paguen i paguen i paguen al ritme de la música. Sort que són ben macos i simpàtics i fan bonic, aquests ossets, eh??, i tot se’ls hi perdona.

Publicat al Setmanari "7 DIES" el dia 3/07/2008