FACEBOOKEJA'M

De cop i volta, em trobo davant de l’ordinador llegint un mail d’una amiga, que em convida a “clicar” a sobre d’un enllaç que em permetrà entrar en el fascinant i desconegut món de les xarxes socials. Jo, que ni tan sols “xatejo”, ni sé descarregar-me música, ni pelis, i que, amb prou feines n’hauré comprat tres bitllets d’avió a la meva vida, per Internet, accepto i m’hi endinso.

Dos mesos desprès estic tan enganxada al facebook que, potser, m’ho hauré de fer mirar. Tinc una intensa vida social si això es mesura pel nombre d’amics que hi figuren al meu perfil, amb els quals potser fa anys que no comparteixo confidències davant d’un cafè.

Però ara sí que compartim!, ens enviem missatges, petons, “mojitos”, jocs, peluixos, flors, tests de personalitat d’allò més reveladors, xocolata, angelets, cors, fades, animalets diversos, abraçades i micos saltarins...!! Estic al•lucinada!

Mai a la vida, havia sabut exactament, quan, com, on i amb qui, passaven les vacances, els aniversaris, els caps de setmana, les sortides romàntiques... els meus amics, abans però, sempre et quedava el recurs de demanar-los-hi, ara, és més ràpid facebookejar (substitutiu de tafanejar) i te n’assabentes de tot, tu!. Gran invent per curiosos i tafaners i m’hi incloc!.

Em guardo el pudor i l’educació en un calaix de l’escriptori i el meu costat fosc, indagador i xafarder (que tots en tenim, d’això, una mica) s’apodera de la poca coherència que em queda. Vull saber i vull veure! Fotos i històries i més fotos dels meus amics, i dels amics dels meus amics i dels amics dels amics dels meus amics... Para, para...!

Ja deia jo que estava enganxada!! Però he estat al Carib, i a les festes d’aniversari dels fills de les meves antigues companyes d’escola, he fet el Camí de Santiago, i submarinisme!, he pujat els més alts cims, he estat a l’Àfrica, he muntat a cavall, m’he recorregut mitja Europa, he anat a dotze festes de Halloween i a més de vint sopars! I tot això sense moure’m de la cadira!.

M’he retrobat a ex-nuvis, ex-amics, ex-amants, ex dels meus ex, ex-jefes i a ex-traterrestres!. Pots fer-te fan del pernil ibèric, de la raclette, del cous-cous i de la truita de patates, és el no va més!! Pots estar solter, l’endemà en una relació (amb qui tu vulguis perquè ningú ho comprova) o en una relació complicada, què bona aquesta!!. Pots comprovar que l’home o la dona que t’agraden, tenen un passat amb ortodòncia, ulleres de cul de got i un dubtós gust estètic, inclosos.

Pots flirtejar i dir quelcom que no gosaries ni en mil anys confessar en persona i pots sentir-te ofès quan algú t’envia l’aplicació “¿Por qué me agregas al facebook si luego, no me saludas por la calle?” (aquesta també és molt bona). Pràcticament, pots fer qualsevol cosa des del Facebook.

A risc de quedar-me sense amics facebookeros, i desprès d’aquest ritme frenètic de viatges, fer coneixences, acceptar regals i enviar-ne, llegir missatges i felicitar aniversaris (que, d’una altra manera, no sé si me’n recordaria, gràcies Facebook!!), tanco la sessió i apago l’ordinador.

Estic sola davant la pantalla, sembla mentida, on estan els meus 88 amics de fa uns segons??. Però estic sola i no hi ha ningú. Truquen a la porta, algú de carn i ós!. Algú amb qui fer un beure i parlar una estona, igual s’escapen dos o tres petons, després Déu dirà... farem alguna cosa normal, quelcom d’antic, un cine, una passejada...coses d’abans...


Publicat al suplement "Diari Obert" del Diari d'Andorra el 03/12/2008