DIA G

El dia G comença com tots els dies. El llit i la nevera estan buits. Lo del llit és per norma, la meva Gata i jo necessitem tot l’espai disponible per estirar-nos i encetar el dia amb tots els músculs tonificats. Prenc un superesmorzar: Galetes, confitura de Gerds i un cafè. Durant uns dies treballo amb canalla, així que necessito estar en un estat físic sobrehumà. Set hores, vuit nens, tres parcs, un dinar, dos circuits, una pel·li, una piscina i dos manualitats després, arribo a casa i sóc Gelatina humana.

Però avui vaig de concert!! Dutxa, centrifugat, la mini, un bon soparet i Gelat de Gin Tònic!! (existeix, en serio), son el preludi del que m’espera: els “Hombres G” !
Vaig amb una noia que tenia 2 anys quan jo em folrava les carpetes del cole amb la foto del grup i la pobre no pot més que “flipar” en veure’m saltar i deixar-me la veu: “Veneeeeeeeeeeeeeezia....”

M’ho passo de luxe, però una hora i mitja després, 4 birres (Genial la idea d’instal·lar un únic surtidor de cervesa en un concert), 300 salts, 1/2 tombarella, una incipient cremada en un dit en fer la Gilipolles amb un encenedor per acompanyar al Sumers en una balada, 1 litre de suor (Senyors del Comú!, ja podien haver posat als famosos “osets” a bufar a dintre de la sala per fer l’aire respirable, no? Per 10.000, segur que bufen, aquests), l’únic que em ve de gust per arrodonir la nit, és fitxar algú que estimuli com Deu mana el “punt G” (que també existeix, de debó, com el Gelat de Gin Tonic!) i que demà ja serà un altre dia.


Publicat al Diari d'Andorra  (Punt de mira) el 09/08/2008