Hi ha qui encara s’enyora d’unes petites vacances ja passades en que la setmana es va escurçar. Alguns han pogut menjar-se una mona de Pasqua gegant, amb ous de xocolata gegants i nina de la Hello Kitty gegant, hi ha qui amb un pa de pessic de kilo i un pot de Nutella mida familiar, s’han fet l’invent i hi ha qui de tant gegants que te els ous i de dura que té la cara, el que només sap fer és la mona, ho ensucrin o no. Tots sabem que la Pasqua no és la mateixa per un professor, per un funcionari, per un monitor d’esquí o per una caixera del super.
Però com tot, els dies d’esbarjo també passen i tot torna al seu batec normal. De casa a la feina i de la feina a casa. Quaranta hores setmanals de la teva vida, en el millor dels casos, a canvi d’un sou que et permetrà arribar a final, més o menys decentment. I dic en el millor dels casos perquè hi ha qui pel doble d’hores, cobra la meitat, però això és una altra història d’aquelles que no ens agrada escoltar.
També, i a la inversa, hi ha qui per un mínim nombre d’hores cobra en funció de la conjunció planetària, sinó no m’explico d’on surt un sou astronòmic per treballar una quarta part de les hores que tarda la Terra en gira sobre si mateixa.
Això si, un cop tornats a la normalitat, no parem de queixar-nos, eh?. Que això si que uneix, coi! La queixa generalitzada com a esport nacional, uneix més que la recent i esgarrifosa creació d’un grup de Facebook per a la beatificació de Leo Messi....
Podem estar més o menys a gust a la feina, podem tenir avantatges laborals o anar perdent-los proporcionalment a mesura que passa el temps. Podem deixar que la vida ens passi darrera d’un taulell o d’un ordinador. O podem pensar que canviarem el curs de la història a cada “clic” del ratolí. Podem estar de baixa per un brot de febre fluorescent encomanada per un pterodàctil, què més dona, tots paguem la CASS!!, o podem estar escalfant una cadira en un bonic edifici administratiu, mirant de cua d’ull com passen els minuts perquè sigui l’hora de marxar. Però queixem-nos!, que així potser se’ns passen els dies més ràpid fins les vacances d’estiu.
El genial Pablo PICASSO va dir un dia, que li encantava quan una idea l’enxampava treballant. Potser és que al nostre País, les idees i les muses de la inspiració ens passen de llarg, perquè el que no fem és precisament això, treballar.
Eva ÀLVAREZ Publicat al Diari Obert (Diari d'Andorra), el 28/04/2010
