Recordo una temporada de vida noctàmbula, relegada als temps en què encara valia la pena sortir a la nit, quan encara t’asseguraves diversió, coneixences, amb una mica de sort alguna aventura extra, intra o supra matrimonial, (si estaves solter/a lligaves -i lligues- una merda), trobades amb els amics, riures, balls, molta i bona música on poder escollir i sobretot, un ambient de bon rotllo col•lectiu que et transportava per unes hores, ben lluny de la quotidianitat existencial de cadascú.
Si hi havia cap esdeveniment digne de ser rememorat, o bé te’l guardaves per a tu per preservant la confidencialitat i, a vegades, la excitant il•legitimitat del mateix, o bé, si es tractava d’un aniversari o celebració especial, et feies les fotos de rigor a l’hora d’obrir els regals i bufar les espelmes. Amb els anys, amb la digitalització global i les mini cameres en format compresa, també s’escapava alguna que altra foto a la discoteca, que desprès mai ensenyaves per amagar el testimoni del què quatre copes li poden fer al teu maquillatge i al teu seny.
Ara però, existeix una petita, colorista i “glamourosa” publicació, que sota l’eslògan de: “Si no hi surts és que no existeixes...”, a banda de fomentar la vessant elitista, superficial i xafardera del més pintat, també és capaç de demostrar que fins ara hem estat tots molt equivocats i que no existíem fins que ens ho han dit.
O millor dit, que continuem sense existir, a no ser que ens fotografiïn amb una trompa galopant a la nit i que, a sobre, surti publicat.
Així que ja ho sabeu, cal que et facin fotos i més fotos (però has de ser escollit, si ets lletjot o lletjota no t’hi esforcis), d’aquelles que surts “in fraganti”, això sí després d’haver-te col•locat el pentinat, la roba, el color de llavis, els pits....Postureta, somriure i ala! Immortalitzat per sempre més i així poder dir que, ara si, existeixes...!!! Sort!
Eva Àlvarez
Publicat al Diari Obert (Diari d’Andorra) el 10/03/2010
