Ho reconec, jo també m’he rendit davant la onada vampírica que ha envaït aquest País darrerament, i que ha enriquit la meva existència amb pensaments pre-adolescents de vampirs “buenorros” agafant-me a coll i portant-me muntanya amunt a collir grandalles i homes llops més “buenorros” encara, convidant-me a contemplar la Lluna plena a l’estany d’Engolasters.
També m’he llegit els quatre llibres de la saga vampírica d’una tirada i m’he imaginat ser una Bella pirenaica a l’espera de creuar-me un dia, baixant les escombraries, al meu Edward de torn. Però com que això encara està per succeir, i jo no tinc tanta paciència com la Bella que prou feina té per decidir-se i va fent malabars entre la licantropía i els batuts de 0 negatiu... (Nena, queda-te’ls tot dos...!!!), doncs vaig vivint la vida amb molta cura de mantenir a ratlla als vampirs de debò, que també n’hi ha.
Xucladors de sang n’hi ha hagut tota la vida i tot i que ara els hem modernitzat, i els hem dotat de romanticisme i bellesa, perquè mira que n’estan de bons tots els membres de la família Cullen...eh?, però la crua realitat és que els xucladors del nostre dia a dia, a sobre de deixar-nos sense sang, en la majoria dels casos, a sobre, són lletjos de collons.
No fa gaire m’he topat amb una espècie vampírica d’allò més curiosa. Parlo dels administradors-vampirs de finques, aquells que t’envien una carta un cop l’any amb la factura de la despesa d’aigua i calefacció. La meva, aquest any, és equivalent a l’haver-me fet construir tres piscines olímpiques per muntar-me una vampi-party amb el Pattinson i tota la colla d’homes llop, jo soleta.
També he descobert que el fet de voler demanar explicacions, un extracte de despeses, qui fa la revisió dels comptadors o qui determina triplicar, perquè si, el preu del pas de l’aigua, comporta més secretisme i misteri que el saber perquè la Bella té tantes ganes d’anar-se’n al llit amb l’Edward, sabent que aquest no té rec sanguini...tan necessari per elevar la passió entre d’altres coses...
En conseqüència, també he conegut alguns agents-vampirs immobiliaris que, tot i havent-los dit fins on pots arribar a pagar, et mostren un pis que, primer, saben que t’agradarà i segon, esperen veure’t la cara de gilipolles contemplant els fantàstics acabats per afegir-hi al preu del lloguer (aquell que tu havies calculat que, penosament, podries pagar), el dipòsit, les despeses de calefacció, aigua, llum, porteria, escala, traster, bústies de disseny, video-porter, catifa vermella rotllo Hollywood a l’entrada...ah! i el mes d’agència, que m’oblidava que les visites d’un quart d’hora mirant el pis, en temps de crisi, es cotitzen al mateix preu que el què cobra el Pattinson per mig minut d’entrevista vampírica!!
I com no, parlo dels vampi-polítics que, a banda de xuclar-nos i deixar-nos seques les butxaques amb tota una bona col•lecció d’impostos que està per venir...el què de debò ens estan xuclant, és la il•lusió i l’esperança que alguns havíem dipositat creient-nos que, amb la Llei de mesures de reactivació econòmica (a mi que m’expliquin qui la compleix), aquest cop, per fi havien mirat pel poble.
Eva ÀLVAREZ (Publicat al Diari Obert - Diari d'Andorra - el 14/07/2010)
